5 ANYS
5 ANYS · PRIMER
TRIMESTRE
|
CONEIXEMENT D’UN MATEIX I AUTONOMIA PERSONAL
Objectius
·
Adaptar-se
a les rutines i els horaris de l’aula.
·
Identificar
i expressar les característiques personals pròpies.
·
Identificar
les parts de la cara.
·
Reconèixer
els hàbits d’higiene necessaris per a mantindre la salut.
·
Reconèixer
l’existència de diferències i semblances físiques entre les persones.
·
Conèixer
les peces de vestir en funció dels usos i la part del cos on s’utilitzen.
·
Desenvolupar
la capacitat d’observació i atenció.
·
Identificar
i expressar correctament els estats emocionals propis i aliens.
·
Utilitzar
els sentits per a descobrir les característiques dels objectes.
·
Adquirir
hàbits adequats en la cura de la roba i els joguets.
·
Reconèixer
l’alimentació com una necessitat bàsica.
·
Desenvolupar
la capacitat d’observació i atenció.
·
Conèixer
i utilitzar les normes i convencions socials en la relació amb els altres.
Continguts
Conceptes
·
Característiques
personals pròpies: nom i edat.
·
Les
parts de la cara.
·
Diferències
i semblances entre les persones.
·
Autoestima
i assertivitat.
·
Peces de
vestir.
·
Sentiments
de tristesa, alegria,por i sorpresa.
·
Hàbits
higiènics relacionats amb la salut.
·
Hàbits
d’autonomia i resolució de conflictes.
·
Parts
del cos: extremitats.
·
Els
sentits i els seus òrgans.
·
Activitats
de discriminació visual.
·
Normes
de comportament en llocs públics.
·
Necessitats
del cos: l’alimentació.
·
Hàbits
higiènics relacionats amb l’alimentació.
·
Hàbits
de cooperació i col·laboració amb els altres.
Procediments
·
Identificació
dels trets físics propis.
·
Jocs per
a l’exercitació de les destreses manuals.
·
Verbalització
del que es vol aprendre sobre un tema
Actituds
·
Valoració
de la importància de mantindre hàbits de comportament adequats.
·
Comunicació
desinhibida dels sentiments, els gustos i les preferències.
COMPETÈNCIES
BÀSIQUES:
AUTONOMIA
I INICIATIVA PERSONAL
Adquirir autonomia
en la realització de les activitats quotidianes pròpies de l’edat.
APRENDRE
A APRENDRE
Iniciar-se en
estratègies d’observació per a millorar l’atenció i la memòria.
Iniciar-se en
l’aplicació dels coneixements adquirits a noves situacions de la vida
quotidiana.
MEDI FÍSIC, NATURAL, SOCIAL I CULTURAL.
MEDI FÍSIC
ENTUSIASMAT
OBJETIUS
|
COMPETÈNCIES – INTEL·LIGÈNCIES
|
CRITERIS D’AVALUACIÓ
|
Identificar els
nombres naturals de l'1 al 7
i realitzar la direccionalitat correcta de
cada número.
Iniciar-se en l'ús
i descomposició dels
reglets de Cuissenaire.
Relacionar els
números amb les quantitats
corresponents.
Realitzar
operacions de suma.
Comptar fins al 50
de 2 en 2, de 5 en 5, de
Experimentar amb
la probabilitat.
Comptar fins al 30
en sentit ascendent i
descendent.
Ser capaç de triar
el laberint per trobar la
solució.
Formar sèries
tenint en compte els atributs
elegits.
Formar
col·leccions de blocs lògics segons
els criteris de: quantitat, color i forma.
Identificar el dibuix
diferent al model.
Trobar un dibuix
que falti donant un altre
complet.
Reconèixer
diferents figures geomètriques.
Reconèixer
visualment un camí.
Reconèixer
diferents figures geomètriques.
Conèixer el
concepte de més llarg, més
curt, més pesat, menys pesat i més prim.
Iniciar amb conceptes de
capacitat.
|
C. comunicativa lingüística i audiovisual
• Expressió i comprensió oral
• Competència lectora
C. matemàtica
• Resolució de problemes
• Raonament i argumentació matemàtica
• Coneixement i maneig d'elements matemàtics
• Realització de càlculs i estimacions
C. en el coneixement i la interacció amb el món físic
• Coneixement i aplicació del mètode científic
• Comprensió de la informació científica
• Comprensió i ús de processos i eines tecnològiques
C. tractament de la informació i competència digital
• Ús de les TIC per obtenir, transformar i transmetre el
coneixement i la informació
C. social i ciutadana
• Habilitats socials (expressar idees, escoltar, dialogar, negociar,
gestionar conflictes)
• Capacitat de posar-se al lloc de l'altre
• Presa de decisions
C. artística i cultural
• Expressió d'idees a través de diferents mitjans: música, art
visual, escènica, llenguatge corporal
C. d'aprendre a aprendre
• Control i gestió de les pròpies capacitats i coneixement
• Pensament crític i creatiu
• Ús adequat d'estratègies aprenentatge
• Perseverança i seguiment del propi aprenentatge
• Habilitat per gestionar el temps de manera efectiva
C. d'autonomia i iniciativa personal
• Coneixement d'un mateix
• Iniciativa
• Creativitat
• Confiança
• Responsabilitat
• Esperit de superació
• Lideratge
• Visió de futur
• Capacitat d'avaluar accions o projectes
|
Cada dia s'indiquen els criteris d'avaluació i quin
tipus
d'avaluació serà necessari aplicar.
Observar
si dibuixen els números en la direcció
adequada,
si fan el número que correspon a la
quantitat
d'objectes que hi ha dibuixada i si tracen
els
números amb seguretat.
•
Observar si els alumnes mostren dificultats en
la
descomposició dels nombres de l'1 al 5,
utilitzant els reglets Cuissenaire.
• Observar quines estratègies matemàtiques
utilitzen per resoldre els problemes.
•
Observar si els alumnes han participat en el
diàleg de les històries per pensar i si aporten
possibles solucions.
• Observar si han participat activament en les
activitats d'exemple.
• Observar si l'alumne és capaç de discriminar els
bits de geometria treballats fins ara i com
representa les figures conegudes en el geoplà o
amb el tangram.
• Observa si compara la longitud de dos objectes
de manera visual o tàctil per determinar quin
objecte és més llarg o si tenen la mateixa
longitud.
|
I.M.
- I. Visual
espacial:
matijocs, cubs
- I.
Corporal: act
manipulatives,
demostracions
- I.
Interpersonal:
jocs,
aprenentatge
cooperatiu
- I.
Intrapersonal:
histories,
problemes orals.
- I.
Lingüística:
problemes dia,
històries
- I.
Matemàtica:
contingut propi
|
ACTIVITATS I
SEQÜENCIACIÓ
Dedicarem 1
sessió diària d’uns 30-40 min aprox.
|
MATERIALS I
RECURSOS
Llibre de l'alumne
Llibre del mestre
Geoplans
Gomes, colors,
Reglets
Cordes, guixos
Bits numerals, geomètrics
Blocs lògics
|
METODOLOGIA
Seguir las indicacions del llibre del mestre en
el qual apareix el planning de cada dia.
Recordar els 3 moments del dia amb “5
minuts per començar” (càlcul mental, prov
orals o del dia), “ensenyem - aprenem” i per
acabar les activitats de “5 minuts per
acabar”.
|
||
OBSERVACIONS –
VALORACIONS
Intentem treballar amb grups petits tots els
conceptes, ja que d'aquesta manera
aconseguim millors resultats i és molt més
fàcil poder dedicar més temps a cada
alumne.
Primer es realitza l'explicació asseguts al
terra, de forma lúdica i, posteriorment,
cada
alumne, de forma individual, realitza la seva
fitxa.
|
ACOSTAMENT A LA
NATURALESA
Objectius
·
Identificar
els canvis estacionals de l’entorn.
·
Reconèixer
els canvis que hi ha en la vida quotidiana amb el canvi de les estacions.
·
Interès
per conèixer els canvis estacionals.
·
Reconèixer
les característiques fonamentals de les estacions en l’entorn.
·
Observar
les conseqüències dels canvis atmosfèrics en el paisatge i en la vida
quotidiana.
·
Discriminar
les variacions climàtiques de l’entorn i els canvis d’hàbits que es produeixen
com a conseqüència seua.
Continguts
Conceptes:
·
Els
canvis i les transformacions del medi en relació amb el pas de les estacions.
·
La
tardor.
·
Peces de
vestir adequades per a l’època de l’any.
Procediments:
·
Recollida
d’informació sobre l’oratge.
·
Curiositat
pels fenòmens atmosfèrics del medi natural: pluja, vent…
Actituds:
·
Interès
per conèixer les característiques més importants de la tardor a la Comunitat
Valenciana i per comparar-ho amb les d’altres llocs.
CULTURA I VIDA
EN SOCIETAT
Objectius
·
Identificar
les dependències de l’escola i les activitats que s’hi fan.
·
Reconèixer
les característiques de la pròpia escola i establir comparacions amb altres.
·
Conèixer
els diversos professionals que treballen en l’entorn escolar.
·
Discriminar
alguns aliments i conèixer els beneficis que tenen per a la salut.
·
Establir
col·lectivament algunes normes de funcionament en la vida escolar.
·
Identificar
diversos tipus de cases segons el lloc on es troben ubicades.
·
Reconèixer
semblances i diferències entre cases del passat i cases del present.
·
Comparar
els avanços produïts en la vida quotidiana amb el pas del temps.
·
Conèixer
diferents paisatges i les persones que hi viuen.
·
Discriminar
les diferents dependències d’una casa i conèixer la funció que fan.
·
Reconèixer
els membres que formen part de la pròpia família.
·
Conèixer
i respectar altres formes de vida familiar.
·
Identificar
algunes manifestacions festives i alguns costums del Nadal tant propi com
d’altres llocs.
·
Identificar
adorns i aliments propis en les celebracions nadalenques.
·
Identificar
alguns aliments i les seues propietats per a mantindre la salut.
·
Reconèixer
la forma de conservació d’alguns aliments.
·
Valorar
els productes artesanals.
Continguts
Conceptes:
·
L’escola:
dependències i funcions.
·
L’entorn
escolar: espais i professionals del centre.
·
Tipus de
cases segons el lloc on es troben.
·
Cases
del passat.
·
Els
membres de la família.
·
Dependències
i objectes de la casa.
·
El Nadal
i les seues manifestacions culturals.
·
Els
productes lactis.
·
Aliments
per a una dieta equilibrada.
Procediments:
·
Ús del
diàleg per a establir col·lectivament normes de comportament a l’aula.
·
Anàlisi
de diversos models d’unitat familiar.
·
Participació
en les celebracions festives.
·
Curiositat
per conèixer diversos tipus d’aliments.
Actituds:
·
Cura
dels espais i els objectes del centre.
·
Valoració
de la importància de l’ordre i la netedat a l’aula.
·
Valoració
positiva de l’entorn familiar i respecte cap a altres models familiars
diferents del propi.
·
Respecte
i valoració de les celebracions nadalenques diferents de les pròpies.
COMPETÈNCIES
BÀSIQUES: COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA
·
Aprendre
a valorar i respectar altres manifestacions culturals distintes de les pròpies,
cosa que permetrà l’incipient desenvolupament de conductes democràtiques i
solidàries.
·
Valorar
les distintes cultures, descobrint similituds i diferències amb la pròpia
realitat a fi d’iniciar-se en la construcció d’un comportament democràtic.
·
Valorar
les tradicions culturals i artístiques de la Comunitat com a punt d’inici per a
permetre una bona convivència.
LLENGUATGES: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ
LLENGUATGE
VERBAL
Objectius
·
Adquirir
un vocabulari vinculat al projecte.
·
Reconèixer
el nom propi i el seu ús.
·
Discriminar
paraules pel nombre de síl·labes.
·
Identificar
personatges, objectes i elements significatius d’un conte.
·
Conèixer
i reproduir alguns contes i poemes.
·
Observar,
interpretar i descriure escenes.
·
Reconèixer
el menú escolar com un tipus de gènere textual.
·
Reconèixer
la carta com una forma de comunicació.
·
Reconèixer
cartells indicatius de pobles i ciutats.
·
Establir
relacions entre el contingut d’un text i la il·lustració.
·
Adquirir
habilitat i coordinació en la realització dels traços proposats.
·
Comprendre
el sentit de les endevinalles i aprendre a solucionar-les.
·
Conèixer
i reproduir alguns textos orals.
·
Conèixer
les possibilitats del llenguatge escrit per a comunicar idees i sentiments.
·
Valorar
la importància del llenguatge com a instrument de comunicació.
·
Expressar
sentiments, desitjos i idees utilitzant el llenguatge oral amb correcció.
·
Prendre
iniciativa a participar en les situacions de comunicació en l’aula.
·
Aprendre
paraules significatives en una llengua estrangera.
Continguts
Conceptes
·
Vocabulari
temàtic del projecte
·
Vocabulari
temàtic: el Nadal.
·
Contes
·
Gènere
textual: el menú escolar.l’endevinalla, la carta
·
El nom
propi.
·
Vocabulari
en anglès.
·
Cartells
informatius.
Procediments
·
Descripció
d’objectes, làmines i situacions.
·
Identificació
de paraules bisíl·labes i trisíl·labes.
·
Descripció
de fets, esdeveniments i vivències.
·
Associació
de paraules amb el seu significat.
·
Traços:
horitzontals i verticals, bucles ascendents i descendents.
Actituds
·
Valoració
del llenguatge com un mitjà per a comunicar sentiments, experiències i desitjos
personals.
·
Cura i
valoració dels llibres com a instruments de comunicació.
·
Interès
per la poesia i el conte com a formes d’expressió.
COMPETÈNCIES
BÀSIQUES
Comunicació
lingüística
·
Iniciar-se
en l’aprenentatge de registrar informació utilitzant diversos suports.
·
Aprendre
a verbalitzar les activitats abans de fer-les per a assegurar-ne la reflexió i
la comprensió.
·
Conèixer
la utilitat de la llengua escrita com a instrument per a conservar i organitzar
la informació.
LLENGUATGE
AUDIOVISUAL I TECNOLÒGIC
Objectius
·
Conèixer
i posar en pràctica les normes bàsiques del funcionament de l’ordinador i
diferenciar-ne els components principals.
·
Acostar-se
als materials TIC amb curiositat i motivació.
·
Ser
capaç d’entendre les instruccions requerides a través d’un material TIC i
seguir aquestes indicacions amb precisió.
·
Participar
activament en les propostes que es facen per a l’ús de les TIC.
Continguts
Conceptes
·
Jocs de
memòria.
·
Galeries
d’imatges.
Procediments
·
Activitats
per a aprendre l’ús de l’ordinador.
·
Ús de
programes TIC.
Actituds
·
Valoració
de l’ordinador i altres instruments tecnològics com a mitjans per al gaudiment
i l’aprenentatge.
COMPETÈNCIES
BÀSIQUES
Tractament de
la informació i competència digital
·
Iniciar-se
en les habilitats necessàries per a utilitzar l’ordinador i convertir-lo en un
instrument d’aprenentatge.
·
Iniciar-se
en l’aprenentatge d’estratègies que ajuden a buscar solucions en diverses
situacions problemàtiques.
LLENGUATGE
ARTÍSTIC
Objectius
·
Conèixer
i utilitzar materials per a practicar les tècniques del punteig, el retallat i
l’apegat.
·
Aplicar
les tècniques de picat i estampació en les activitats plàstiques.
·
Explorar
les capacitats expressives pròpies per a realitzar obres plàstiques personals.
·
Observar
i descriure una obra d’art.
·
Conèixer
i reproduir cançons, valorant les possibilitats de la música com un mitjà
d’expressió.
·
Discriminar
i reproduir sons segons la duració.
·
Discriminar
sons segons la intensitat: forts/fluixos.
·
Conèixer
les propietats sonores de diferents instruments musicals.
·
Col·laborar
amb els companys en la realització de treballs col·lectius.
·
Desenvolupar
l’actitud d’escolta i atenció en les audicions musicals.
Continguts
Conceptes
·
Obres
d’art.
·
Cançons.
·
Fragments
musicals
·
Duració
dels sons: llargs/curts.
·
Intensitat
del so: fort/fluix.
·
Instruments
de percussió.
Procediments
·
Tècniques
plàstiques: punteig, retallada , apegat, picat i estampació.
·
Utilització
de grafismes per a realitzar creacions artístiques personals.
Actituds
·
Gust per
conèixer i explorar les pròpies capacitats expressives.
·
Valoració
de les produccions artístiques pròpies i dels altres.
·
Cura i
respecte pel material plàstic.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Competència
cultural i artística
·
Expressar
i comunicar fets, vivències o fantasies a través del dibuix i d’altres
tècniques plàstiques.
·
Utilitzar
diversos llenguatges artístics al servici de l’expressió creativa personal.
·
Interpretar i apreciar les qualitats estètiques d’obres plàstiques
presents en l’entorn.
LLENGUATGE
CORPORAL
Objectius
·
Representar
poemes per a dramatitzar.
·
Participar
en jocs dramàtics i simbòlics.
·
Inventar
un ball seguint el ritme de la música.
·
Participar
en jocs de grup de contingut corporal.
·
Representar
amb mímica cançons.
Continguts
Conceptes
·
Cançons.
·
Danses.
·
Poemes.
Procediments
·
Apreciació
de les possibilitats de la música com a mitjà d’expressió.
·
Participació
en activitats de joc dramàtic i simbòlic.
·
Interès
per utilitzar les pròpies possibilitats expressives.
Actituds
·
Gust per
experimentar diferents moviments com a recurs per a l’expressió i la comunicació.
·
Gaudiment
amb les activitats basades en el llenguatge corporal i la dramatització.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Competència
cultural i artística
·
Consolidar les
nocions espacials i temporals necessàries per a fer dramatitzacions i
coreografies senzilles.
·
Descobrir
i experimentar les possibilitats motrius del cos amb intenció comunicativa.
5 ANYS · SEGON
TRIMESTRE
|
CONEIXEMENT D’UN MATEIX I AUTONOMIA PERSONAL
Objectius
·
Identificar
alguns símptomes i les conseqüències d’algunes malalties comunes.
·
Reconèixer
l’eix de simetria corporal.
·
Discriminar
les peces de roba adequades per a l’hivern.
·
Adquirir
hàbits adequats en la cura de la roba i el material de l’aula.
·
Identificar
alguns hàbits de salut adequats per a previndre malalties comunes.
·
Consolidar
el coneixement de l’esquema corporal.
·
Reconèixer
les normes bàsiques de seguretat viària.
·
Expressar
preferències i interessos propis.
·
Experimentar
a través de jocs les possibilitats motrius del cos.
·
Reconèixer
els hàbits de salut adequats per a utilitzar els mitjans de comunicació i
d’informació sense riscos.
·
Identificar
en el propi cos quina és la part dreta i quina l’esquerra.
·
Descobrir
i expressar els gustos i preferències propis referits als mitjans de
comunicació.
·
Controlar
amb major precisió els gestos i els moviments.
Continguts
Conceptes
·
Malalties
comunes: símptomes i prevenció.
·
Eix de
simetria corporal.
·
Roba
adequada per a l’hivern.
·
Normes
bàsiques de seguretat viària.
·
L’esquema
corporal: dreta/esquerra.
·
Jocs
psicomotrius.
·
Gustos i
preferències.
·
Hàbits
d’iniciativa i esforç.
Procediments
·
Reconeixement
d’alguns senyals de circulació bàsics en l’educació viària
·
Expressió
de sentiments i emocions personals
·
Identificació
de les parts del cos a partir de l’eix corporal.
·
Identificació
d’hàbits saludables i preventius.
Actituds
·
Valoració
de la importància de mantindre hàbits de cura de la roba i del material de
l’aula.
·
Respecte
i valoració de les normes d’educació viària.
COMPETÈNCIES
BÀSIQUES:
AUTONOMIA
I INICIATIVA PERSONAL
Incrementar la pròpia iniciativa en la
realització d’activitats quotidianes per a millorar l’autoestima.
Perfeccionar les possibilitats motrius del
propi cos per a millorar la realització de les activitats i així poder
concloure-les cada vegada d’una forma més correcta.
CONEIXEMENT DE L’ENTORN
MEDI FÍSIC
ENTUSIASMAT
OBJETIUS
|
COMPETÈNCIES – INTEL·LIGÈNCIES
|
CRITERIS D’AVALUACIÓ
|
Identificar els nombres
naturals del 8 al 10.
Realitzar la
direccionalitat correcta de cada
número.
Fer sumes amb els
reglets de Cuisenaire.
Resoldre
problemes orals.
Relacionar els
números amb els conjunts
corresponents.
Explicar i
relacionar quantitats del mateix
nombre.
Realitzar les operacions
de sumes amb
horitzontal
i vertical.
Iniciar-se en la
descomposició dels nombres
fins
al 10 amb les regletes.
Comptar fins al 100, de
2 en 2 de 5 en 5, de 10
a
10.
Escriure el nombre
anterior i posterior al donat.
Saber on hi ha un
element més o menys.
Iniciar amb la resta.
Continuar sèries
donades.
Realitzar
correspondències i relacions.
Resoldre petites
historietes orals on es
plantegen
problemes.
Saber dir les
característiques dels blocs lògics
segons l'hagin escollit i dir les diferències que
tenen
respecte a un altre.
Treballar la memòria
visual.
Saber identificar les
meitats iguals d'una figura.
Identificar les figures
que es poden dividir en
dues
parts iguals.
Diferenciar la dreta i
l'esquerra.
Fer estimacions de
mesures.
|
C. comunicativa lingüística i audiovisual
• Expressió i comprensió oral
• Competència lectora
C. matemàtica
• Resolució de problemes
• Raonament i argumentació matemàtica
• Coneixement i maneig d'elements matemàtics
• Realització de càlculs i estimacions
C. en el coneixement i la interacció amb el món físic
• Coneixement i aplicació del mètode científic
• Comprensió de la informació científica
• Comprensió i ús de processos i eines tecnològiques
C. tractament de la informació i competència digital
• Ús de les TIC per obtenir, transformar i transmetre el
coneixement i la informació
C. social i ciutadana
• Habilitats socials (expressar idees, escoltar, dialogar, negociar,
gestionar conflictes)
• Capacitat de posar-se al lloc de l'altre
• Presa de decisions
C. artística i cultural
• Expressió d'idees a través de diferents mitjans: música, art
visual, escènica, llenguatge corporal
C. d'aprendre a aprendre
• Control i gestió de les pròpies capacitats i coneixement
• Pensament crític i creatiu
• Ús adequat d'estratègies aprenentatge
• Perseverança i seguiment del propi aprenentatge
• Habilitat per gestionar el temps de manera efectiva
C. d'autonomia i iniciativa personal
• Coneixement d'un mateix
• Iniciativa
• Creativitat
• Confiança
• Responsabilitat
• Esperit de superació
• Lideratge
• Visió de futur
• Capacitat d'avaluar accions o projectes
|
Cada dia s'indiquen els criteris d'avaluació i
quin
tipus d'avaluació serà necessari aplicar.
•
Avaluació continuada mitjançant
l'observació
de la mestra i la participació
de
l'alumne.
•
Avaluació immediata amb els problemes
orals,
donant la resposta amb els dits.
•
Demanant una autoavaluació de l'alumne
amb
cares contentes amb el seu treball.
|
I.M.
- I. Visual
espacial:
matijocs, cubs
- I.
Corporal: act
manipulatives,
demostracions
- I.
Interpersonal:
jocs,
aprenentatge
cooperatiu
- I.
Intrapersonal:
histories,
problemes orals.
- I.
Lingüística:
problemes dia,
històries
- I.
Matemàtica:
contingut propi
|
ACTIVITATS I
SEQÜENCIACIÓ
Dedicarem 1
sessió diària d’uns 30-40 min aprox.
|
MATERIALS I
RECURSOS
Llibre de l'alumne
Llibre del mestre
Geoplans
Gomes, colors,
Reglets
Cordes, guixos
Bits numerals, geomètrics
Blocs lògics
|
METODOLOGIA
Seguir las indicacions del llibre del mestre en
el qual apareix el planning de cada dia.
Recordar els 3 moments del dia amb “5
minuts per començar” (càlcul mental, prov
orals o del dia), “ensenyem - aprenem” i per
acabar les activitats de “5 minuts per
acabar”.
|
||
OBSERVACIONS –
VALORACIONS
|
ACOSTAMENT
A LA NATURALESA
Objectius
·
Observar
i descriure l’oratge que fa.
·
Associar
l’oratge als símbols que el representen.
·
Observar
les conseqüències dels canvis atmosfèrics en el paisatge i en la vida
quotidiana.
·
Conèixer
els canvis que es produeixen en els éssers vius amb el pas del temps.
·
Aproximar-se
al cicle vital dels éssers vius.
·
Observar
els fenòmens atmosfèrics del medi natural.
·
Formular
hipòtesis sobre les causes i les conseqüències dels fenòmens atmosfèrics.
Continguts
Conceptes:
·
L’oratge.
·
L’hivern.
·
El
creixement dels éssers vius.
·
Fenòmens
atmosfèrics.
Procediments:
·
Observació
dels canvis atmosfèrics del nostre entorn.
Actituds:
·
Interès
per conèixer les característiques més importants de l’hivern a la Comunitat
Valenciana i comparar-ho amb les d’altres llocs.
COMPETÈNCIES
BÀSIQUES:
CONEIXEMENT
I INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC
·
Conèixer
les característiques de l’època de l’any en què s’està per a adaptar-hi el
comportament i construir hàbits bàsics de cura de la salut.
CULTURA I VIDA
EN SOCIETAT
Objectius
·
Identificar
màquines i invents que existeixen en el nostre entorn.
·
Reconèixer
els canvis produïts en les activitats quotidianes gràcies a la invenció de
màquines i aparells.
·
Descobrir
els canvis soferts en alguns invents deguts al pas del temps.
·
Participar
en activitats vinculades a celebracions escolars.
·
Descriure
els canvis que s’han produït als carrers amb el pas del temps.
·
Conèixer
les característiques dels carrers en els àmbits rurals i urbans.
·
Reconèixer
diferents oficis i professions, i els seus serveis en la societat.
·
Discriminar
mitjans de transport segons el lloc per on es desplacen.
·
Valorar
la necessitat dels serveis públics per al bon funcionament de la societat.
·
Conèixer
i participar en les celebracions i les festes pròpies de la tradició cultural.
·
Identificar
els mitjans de comunicació i d’informació més importants.
·
Distingir
algunes de les característiques principals del funcionament dels mitjans de
comunicació i informació.
·
Descobrir
el valor de les biblioteques en la societat.
·
Descobrir
les característiques dels programes televisius dirigits als xiquets i xiquetes.
·
Reconèixer
els hàbits més adequats per a utilitzar els mitjans de comunicació i
d’informació.
Continguts
Conceptes:
·
Màquines
i invents del passat i del present.
·
El
carrer.
·
Oficis i
professions.
·
Serveis
públics.
·
Mitjans
de transport.
·
Mitjans
de comunicació i informació: la televisió, la ràdio i el diari.
·
Oficis i
professions relacionats amb els mitjans de comunicació i informació.
·
La
biblioteca.
Procediments:
·
Participació
en el Dia de la Pau.
·
Discriminació
d’alguns oficis i professions.
·
Identificació
dels mitjans de comunicació.
Actituds:
·
Valoració
positiva dels avanços en les màquines de l’entorn per a la vida quotidiana.
COMPETÈNCIES
BÀSIQUES:
SOCIAL
I CIUTADANA
·
Prendre
consciència de les dificultats que tenen algunes persones per a moure’s pel
carrer a fi d’adoptar conductes solidàries.
·
Prendre
consciència de les dificultats que tenen les persones amb discapacitat i les
solucions que s’han adoptat perquè puguen participar en la vida social i
quotidiana.
APRENDRE
A APRENDRE
·
Aplicar
l’estratègia de l’orientació espacial per a saber desenvolupar-se en l’entorn
pròxim
LLENGUATGES: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ
LLENGUATGE
VERBAL
Objectius
·
Identificar
paraules significatives vinculades amb el projecte.
·
Identificar
paraules del vocabulari del projecte i algunes de les lletres que les formen.
·
Associar
paraules que formen part de la mateixa família.
·
Identificar
paraules que rimen.
·
Realitzar
associacions d’idees a partir de l’observació d’imatges.
·
Identificar
elements clau de l’argument d’un conte.
·
Identificar
i descriure les escenes que pertanyen a un conte.
·
Expressar
l’ordre en què se succeeixen els fets d’un conte.
·
Conèixer
i reproduir alguns contes, poemes i endevinalles.
·
Diferenciar
els tipus de llibres que es poden trobar en una biblioteca.
·
Observar
el format d’una notícia de diari i elaborar-ne una a partir d’una idea.
·
Adquirir
habilitat i coordinació en la realització dels traços proposats.
·
Aprendre
vocabulari significatiu en una llengua estrangera.
·
Conèixer
les possibilitats del llenguatge escrit per a comunicar idees i sentiments.
·
Valorar
la importància del llenguatge com a instrument de comunicació.
·
Respectar
el torn de parla en converses col·lectives.
Continguts
Conceptes
·
Vocabulari
temàtic
·
Contes
·
Família
de paraules.
·
Rimes de
paraules.
·
Les
notícies del diari.
·
Vocabulari
en anglès.
Procediments
·
Descripció
d’objectes, làmines, escenes i personatges.
·
Traços:
semicircular, bucle.
·
Normes
de comunicació.
Actituds
·
Cura i
valoració dels llibres com a instruments de comunicació.
COMPETÈNCIES
BÀSIQUES
Comunicació
lingüística
·
Descobrir
la literatura infantil a través de contes i relats com a mig per a iniciar-se
en el coneixement del codi escrit.
·
Aproximar-se
a l’expressió escrita com a mitjà d’expressió d’idees, sentiments i vivències.
·
Desenvolupar
les habilitats comunicatives per a crear vincles amb els altres i amb l’entorn.
LLENGUATGE
ARTÍSTIC
Objectius
·
Aplicar
la tècnica del plegat, la retallada i el dibuix amb retoladors i ceres per a
realitzar composicions plàstiques.
·
Aplicar
la tècnica de l’esgrafiat en la realització d’activitats plàstiques.
·
Utilitzar
diversos materials per a fer composicions artístiques personals
·
Observar
i descriure obres d’art.
·
Conèixer
i reproduir cançons, i valorar les possibilitats de la música com a mitjà
d’expressió.
·
Discriminar
els instruments musicals de vent.
·
Discriminar
i reproduir sons segons la intensitat i la duració.
·
Diferenciar
alguns instruments musicals en una audició musical.
·
Utilitzar
les capacitats expressives pròpies per a realitzar obres plàstiques personals.
·
Conèixer
i reproduir cançons, i valorar les possibilitats de la música com a mitjà
d’expressió.
·
Gaudir
de les audicions musicals.
Continguts
Conceptes
·
El
plegat,retall, esgrafiat i el dibuix
·
Fragments
musicals.
·
Cançons
·
Instruments
musicals de vent.
·
Duració
dels sons: llargs/curts.
·
Intensitat
dels sons: suaus/forts.
Procediments
·
Tècniques
plàstiques: plegat i dibuix amb retoladors.
·
Tècnica
plàstica: esgrafiat.
·
Tècniques
plàstiques: retall i dibuix amb ceres.
Actituds
·
Cura i
respecte pel material plàstic.
·
Apreciació
de les possibilitats de la música com a mitjà d’expressió.
LLENGUATGE
AUDIOVISUAL I TECNOLÒGIC
Objectius
- Ser capaç d’entendre les instruccions
requerides a través d’un material TIC i seguir-les amb precisió.
- Participar activament en les activitats
TIC.
- Descobrir les possibilitats educatives
dels ordinadors.
- Identificar els diferents usos dels
ordinadors en les activitats de la vida quotidiana.
- Participar activament en les activitats
TIC proporcionades pel mestre o la mestra.
Continguts
Conceptes
- Conte amb errors.
- Jocs de memòria.
- Galeria d’imatges.
Procediments
·
Activitats
per a aprendre l’ús de l’ordinador.
·
Ús de
programes TIC.
Actituds
- Gaudir del’ús dels ordinadors en la vida
quotidiana.
COMPETÈNCIES
BÀSIQUES
Tractament de
la informació i competència digital
- Iniciar-se en la integració de l’ús de
les noves tecnologies en les activitats quotidianes.
- Iniciar-se en la recerca d’informació
digital sobre els continguts tractats a l’aula.
LLENGUATGE CORPORAL
Objectius
- Participar en jocs de grup d’expressió
corporal i dramàtica.
- Representar amb mímica cançons, contes i
poemes.
- Memoritzar diàlegs breus per a
participar en dramatitzacions.
- Expressar a través del llenguatge
corporal sentiments i emocions.
Continguts
Conceptes
- Obra de teatre per a dramatitzar.
Procediments
- Participació i gaudiment en activitats
de dramatització i jocs de grup.
- Interès per utilitzar les pròpies
possibilitats expressives.
Actituds
- Interès per utilitzar les pròpies
possibilitats expressives.
COMPETÈNCIES
BÀSIQUES
Cultural i
artística
- Controlar els moviments del cos a partir
de l’expressió corporal de forma que es puguen transmetre, a partir
d’aquesta, sentiments i vivències.
- Aprendre, a partir del joc, com es pot
utilitzar l’expressió corporal i dramàtica com a forma d’oci.
5 ANYS · TERCER
TRIMESTRE
|
CONEIXEMENT D’UN MATEIX I AUTONOMIA PERSONAL
Objectius
·
Reconèixer
les parts de la cara que hi ha a cada costat de l’eix de simetria corporal.
·
Desenvolupar
la percepció visual per a relacionar una mateixa imatge presentada des de
diferents punts de vista.
·
Identificar
les peces de vestir adequades en funció de les diferents característiques
climatològiques.
·
Reconèixer
quin estat d’ànim representen distintes imatges de persones.
·
Adequar
el propi comportament a les necessitats i els requeriments dels altres
·
Reconèixer
el costat dret i el costat esquerre en el propi cos.
·
Identificar
les accions correctes que ajuden a cuidar el medi ambient i que són
respectuoses amb aquest.
·
Planificar
l’acció que es farà per a acomplir una tasca.
·
Controlar
les habilitats motrius bàsiques.
·
Desenvolupar
hàbits de cura de la salut a través d’una alimentació equilibrada.
·
Expressar
gustos i preferències referits al gaudiment del temps lliure.
·
Utilitzar
la percepció visual per a completar imatges segons un model.
·
Desenvolupar
la capacitat d’observació i atenció.
·
Potenciar
les destreses manuals.
·
Conèixer
i utilitzar les normes i convencions socials en la relació amb els altres.
Continguts
Conceptes
·
Parts de
la cara: simetria.
·
Percepció
visual.
·
Postures:
assegut, gitat i de peu.
·
De
cara/d’esquena.
·
Sentiments
i emocions.
·
Hàbits
de respecte i ajuda.
·
Lateralitat:
esquerra/dreta.
·
La cura
de l’entorn.
·
Hàbits
de salut: la dieta equilibrada.
·
Peces de
roba.
·
Percepció
visual.
Procediments
·
Control
de les habilitats motrius bàsiques: salts, curses i llançaments.
·
Realització
de jocs diversos per a l’exercitació de destreses manuals.
·
Iniciativa
i autonomia en les tasques diàries, en el joc i en la resolució de senzills
problemes de la vida quotidiana.
Actituds
·
Valoració
de la importància de mantindre hàbits de comportament adequats.
·
Expressió
de gustos i preferències.
·
Respecte
per les opinions dels altres.
·
Valoració
positiva d’un mateix i dels companys.
·
Manteniment
de l’ordre i la netedat de l’aula.
COMPETÈNCIES
BÀSIQUES:
AUTONOMIA
I INICIATIVA PERSONAL
Adquirir cada vegada més seguretat en les
activitats que realitza l’alumne per a desenvolupar el seu autoconeixement.
Aprendre a
resoldre els problemes o les dificultats que es pot trobar en el joc i en la
relació amb els altres xiquets o amb els adults.
APRENDRE
A APRENDRE
Millorar la capacitat d’aprenentatge practicant activitats d’atenció i
memòria.
CONEIXEMENT DE L’ENTORN
MEDI FÍSIC
ENTUSIASMAT
OBJETIUS
|
COMPETÈNCIES – INTEL·LIGÈNCIES
|
CRITERIS D’AVALUACIÓ
|
Representa
l'enunciat d'addició i subtracció.
Determinar
altures.
Utilitzar tires
numèriques.
Resoldre problemes
orals.
Mostra els
enunciats de les sostraccions.
Calcular restes i
sumes.
Completar
operacions amb el signe
corresponent.
Realitzar salts de
2 en 2 i calcular operacions
diferents.
Practicar amb
desenes.
Fer relacions amb
reglets i palets.
Buscar els números que
sumats donin el
resultat
que es demana.
Comptar de 2 en 2, 3 en
3, 4 en 4, i 5 en 5.
Reconèixer
signes><.
Deduir solucions dels
problemes.
Introduir la divisió.
Llegir, pensar i
resoldre problemes.
Resoldre històries orals
i escoltar contes.
Ordenar històries
temporalment.
Llegir un pictograma per
obtenir informació.
Representar dades en un
gràfic de barres.
Interpretar gràfics.
Diferenciar les regions
de les figures.
Diferenciar els vèrtexs
de les figures.
Identificar
angles rectes.
Discriminar:
esferes, cilindres, cons, cubs i
caixes.
Determinar altures.
Aprendre les hores.
Introduir el perímetre.
|
C. comunicativa lingüística i audiovisual
• Expressió i comprensió oral
• Competència lectora
C. matemàtica
• Resolució de problemes
• Raonament i argumentació matemàtica
• Coneixement i maneig d'elements matemàtics
• Realització de càlculs i estimacions
C. en el coneixement i la interacció amb el món físic
• Coneixement i aplicació del mètode científic
• Comprensió de la informació científica
• Comprensió i ús de processos i eines tecnològiques
C. tractament de la informació i competència digital
• Ús de les TIC per obtenir, transformar i transmetre el
coneixement i la informació
C. social i ciutadana
• Habilitats socials (expressar idees, escoltar, dialogar, negociar,
gestionar conflictes)
• Capacitat de posar-se al lloc de l'altre
• Presa de decisions
C. artística i cultural
• Expressió d'idees a través de diferents mitjans: música, art
visual, escènica, llenguatge corporal
C. d'aprendre a aprendre
• Control i gestió de les pròpies capacitats i coneixement
• Pensament crític i creatiu
• Ús adequat d'estratègies aprenentatge
• Perseverança i seguiment del propi aprenentatge
• Habilitat per gestionar el temps de manera efectiva
C. d'autonomia i iniciativa personal
• Coneixement d'un mateix
• Iniciativa
• Creativitat
• Confiança
• Responsabilitat
• Esperit de superació
• Lideratge
• Visió de futur
• Capacitat d'avaluar accions o projectes
|
Cada dia s'indiquen els criteris d'avaluació i
quin
tipus d'avaluació serà necessari aplicar.
•
Avaluació continuada mitjançant
l'observació
de la mestra i la participació
de l'alumne.
• Avaluació immediata amb els problemes
orals, donant la resposta amb els dits.
• Autoavaluació per part de l'alumne amb
cares
contentes amb el seu treball.
|
I.M.
- I. Visual
espacial:
matijocs, cubs
- I.
Corporal: act
manipulatives,
demostracions
- I.
Interpersonal:
jocs,
aprenentatge
cooperatiu
- I.
Intrapersonal:
histories,
problemes orals.
- I.
Lingüística:
problemes dia,
històries
- I.
Matemàtica:
contingut propi
|
ACTIVITATS I
SEQÜENCIACIÓ
Dedicarem 1
sessió diària d’uns 30-40 min aprox.
|
MATERIALS I
RECURSOS
Llibre de l'alumne
Llibre del mestre
Geoplans
Gomes, colors,
Reglets
Cordes, guixos
Bits numerals, geomètrics
Blocs lògics
|
METODOLOGIA
Seguir las indicacions del llibre del mestre en
el qual apareix el planning de cada dia.
Recordar els 3 moments del dia amb “5
minuts per començar” (càlcul mental, prov
orals o del dia), “ensenyem - aprenem” i per
acabar les activitats de “5 minuts per
acabar”.
|
||
OBSERVACIONS –
VALORACIONS
|
ACOSTAMENT A LA
NATURALESA
Objectius
·
Identificar
les característiques de la primavera.
·
Reconèixer
els canvis que es produeixen en la vida quotidiana amb el transcurs de les
estacions.
·
Reconèixer
el planeta Terra i alguna de les seues característiques principals.
·
Diferenciar
les activitats que es fan durant el dia i durant la nit.
·
Observar
i reconèixer les fases de la Lluna.
·
Conèixer
l’existència de planetes i el nom d’alguns.
·
Conèixer
les parts principals del cos d’alguns animals, establint semblances i
diferències entre les unes i les altres.
·
Reconèixer
el tipus d’alimentació que tenen diverses espècies animals.
·
Conèixer
les parts fonamentals d’una planta.
·
Identificar
diferents tipus de plantes establint classificacions segons diversos criteris.
·
Classificar
aliments de procedència animal i vegetal.
·
Valorar
la importància dels animals i de les plantes per a la vida de les persones.
·
Identificar
els canvis meteorològics de l’entorn i els canvis d’hàbits que es produeixen
com a conseqüència d’aquests.
·
Descobrir
diferents tipus de paisatges que hi ha al món i quines són les seues
característiques.
·
Conèixer
alguns elements significatius del relleu.
Continguts
Conceptes:
·
La
Terra.
·
El dia i
la nit.
·
Les
fases de la Lluna.
·
Els
planetes.
·
La
primavera.
·
Els
animals: parts del cos i alimentació.
·
Les
plantes: tipus i característiques.
·
Aliments
vegetals i animals.
·
Característiques
de l’estiu en l’entorn.
·
Paisatges
del món.
·
Elements
del relleu.
Procediments:
·
Curiositat
pels fenòmens atmosfèrics del medi natural: pluja, vent…
·
Observació
dels canvis del nostre entorn.
Actituds:
·
Gust per
conèixer característiques del nostre planeta.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES: CONEIXEMENT I
INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC
·
Iniciar-se
en la integració d’aprenentatges de l’entorn natural en esquemes més complexos
que servisquen de base per a interpretar la realitat.
·
Desenvolupar
l’habilitat d’interactuar amb el món natural per a aprendre a anticipar
situacions i evitar riscos.
CULTURA I
VIDA EN SOCIETAT
Objectius
·
Conèixer
alguns dels professionals relacionats amb l’estudi de l’espai i de l’univers.
·
Encetar relacions
respectuoses, afectives i recíproques amb els altres.
·
Interessar-se
per conèixer altres cultures.
·
Reconèixer
alguns senyals d’identitat cultural propis i de l’entorn.
·
Relacionar
activitats d’oci i temps lliure amb el lloc on es practiquen.
·
Participar
en les activitats socials i culturals de l’entorn.
Continguts
Conceptes:
·
L’univers:
professionals que treballen en el seu estudi.
·
Gastronomia.
·
Oci i
temps lliure: activitats i llocs.
·
Costums
i tradicions de l’entorn.
Procediments:
·
Participació
en activitats de l’entorn.
Actituds:
·
Disposició
favorable per a relacionar-se amb xiquets i xiquetes d’altres cultures.
COMPETÈNCIES
BÀSIQUES: COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA
·
Conèixer
i respectar els recursos naturals de què disposem a la Terra.
·
Participar
en l’elaboració de les normes socials que regeixen distintes activitats com a
base per a la construcció d’un comportament democràtic.
·
Valorar
la importància de la mesura del temps per a organitzar les activitats de la
vida en societat.
LLENGUATGES: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ
LLENGUATGE
VERBAL
Objectius
- Ampliar el vocabulari referit a la
temàtica del projecte.
- Identificar les imatges que es
corresponen amb l’inici i el final d’un conte.
- Identificar les paraules significatives
d’un conte.
- Identificar elements significatius de
l’escena d’un conte.
- Descriure personatges significatius d’un
conte.
- Reproduir alguns contes.
- Comprendre i reproduir poesies i poemes
considerant-les com a font de plaer i aprenentatge.
- Relacionar antònims referits a qualitats
dels objectes.
- Comprendre i solucionar endevinalles.
- Reconèixer i valorar les propietats
rítmiques del llenguatge.
- Aprendre paraules en llengua estrangera.
- Conèixer l’ús adequat del nombre en les
paraules (singular i plural).
- Adquirir coordinació i habilitat en els
traços previs al procés de l’escriptura de números, formes geomètriques i
lletres.
- Utilitzar l’expressió oral i escrita per
a compartir sentiments i preferències.
Continguts
Conceptes
- Vocabulari temàtic
- Contes
- Gènere textual: endevinalles ipoesies.
- Rimes de paraules.
- Vocabulari en anglès.
- Traços: repàs.
- El nombre de les paraules: singular i
plural.
- Antònims.
- Sopa de lletres.
Procediments
- Associació de paraules amb el seu
significat.
- Descripció d’objectes, làmines, escenes
i personatges.
- Curiositat per l’argument dels contes i
les narracions que es lligen.
- Combinació de traços semicirculars i
verticals.
- Descripció d’objectes, làmines i
situacions.
- Verbalització de les seqüències d’un
conte.
- Establiment de relacions entre el
contingut d’un text i la il·lustració.
Actituds
- Expressió oral i escrita d’idees i
coneixements
- Valoració del llenguatge com a mitjà per
a comunicar sentiments, experiències i desitjos personals.
- Interès per la poesia i el conte com a
formes d’expressió.
- Iniciativa i interès per participar en
les situacions de comunicació en l’aula.
COMPETÈNCIES
BÀSIQUES
Comunicació
lingüística
- Comprendre la informació gràfica que
aporten distints tipus de llibres per a ampliar els coneixements.
- Descobrir els llibres com a forma de
gaudiment en el temps lliure.
LLENGUATGE
AUDIOVISUAL I TECNOLÒGIC
Objectius
- Conèixer i posar en pràctica les normes
bàsiques del funcionament de l’ordinador i diferenciar-ne els components
principals.
- Acostar-se
als materials TIC amb curiositat i motivació.
Continguts
Conceptes
- Fotogaleries.
- Activitats de memòria.
- Ús de programes TIC.
Procediments
- Activitats per a aprendre l’ús de
l’ordinador.
Actituds
- Gaudir del’ús dels ordinadors en la vida
quotidiana.
COMPETÈNCIES
BÀSIQUES
Tractament de
la informació i competència digital
- Utilitzar els programes TIC com a mitjà
d’aprenentatge i de registre d’informació personal.
- Utilitzar programes senzills per a
reforçar i aprofundir en els coneixements adquirits.
LLENGUATGE
ARTÍSTIC
Objectius
- Fer composicions plàstiques utilitzant
diferents tipus de grafismes.
- Fer composicions plàstiques personals
utilitzant combinació de tècniques i materials.
- Utilitzar les capacitats expressives
pròpies per a realitzar obres plàstiques personals.
- Conèixer i reproduir cançons, valorant
les possibilitats de la música com a mitjà d’expressió.
- Discriminar el so d’alguns instruments
musicals de corda.
- Discriminar i classificar sons de
l’entorn segons l’altura.
- Interpretar i memoritzar cançons i jocs
musicals.
- Desenvolupar l’actitud d’escolta i
atenció en les audicions musicals.
- Gaudir i interpretar el sentiment que
produeix una audició musical.
Continguts
Conceptes
- Tècniques plàstiques: grafisme i dibuix.
- Cançons.
- Audicions.
- Qualitats dels sons: greus/aguts.
- Obra d’art: L’illa del tresor, de
Magritte.
- Instruments musicals de corda.
Procediments
- Utilització de tècniques plàstiques:
repàs.
- Apreciació de les possibilitats de la
música com a mitjà d’expressió.
- Col·laboració amb els companys en la
realització de treballs col·lectius.
Actituds
- Gust per conèixer i explorar les pròpies
capacitats expressives.
- Valoració de les produccions artístiques
pròpies i dels altres.
- Interès per participar en manifestacions
artístiques de la tradició cultural.
- Cura i respecte pel material plàstic de
l’aula.
COMPETÈNCIES
BÀSIQUES
Cultural i
artística
- Aprendre a valorar el cant com un
element expressiu més.
LLENGUATGE
CORPORAL
Objectius
- Participar en jocs d’interacció social,
dramàtics i simbòlics.
- Experimentar amb gestos i moviments per
a expressar-se i comunicar-se amb els altres.
- Participar en jocs de grup de contingut
corporal.
- Dramatitzar situacions i esdeveniments.
- Representar amb mímica cançons i poemes.
- Crear coreografies seguint el ritme de
la música.
- Interpretar xicotetes obres de teatre.
- Col·laborar en la preparació de la
posada en escena d’una obra de teatre.
Continguts
Conceptes
- Danses i obres de teatre.
Procediments
- Realització d’una dansa seguint el ritme
de la músicai jocs de grup d’expressió corporal..
- Participació en activitats de joc
dramàtic i simbòlic.
Actituds
- Gust per experimentar diferents
moviments com a recurs corporal per a l’expressió i la comunicació.
- Interès per utilitzar les pròpies
possibilitats expressives.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Autonomia
i iniciativa personal
·
Despertar
l’interès per descobrir nous mitjans d’expressió.
·
Adquirir
un control dinàmic i postural adequat com a mitjà de millorar el coneixement i
la confiança en si mateix.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Competència
cultural i artística
·
Utilitzar
el llenguatge corporal al servici de la creació artística en distintes
situacions.
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
5.2. Distribució temporal
Les activitats d’ensenyament-aprenentatge que es desenvoluparan al llarg
dels trimestres es faran a través de projectes que seran prèviament triats pels
alumnes amb ajuda del tutor/a. A partir del tema escollit es realitzaran les
diferents activitats per tal d’assolir els objectius i competències de cada
trimestre.
El projectes de cada trimestre respondran al
interès dels xiquets i les xiquetes per investigar sobre si mateixos. Partint
del coneixement previ que tinguen sobre el tema, les activitats proposades
aniran dirigides a ampliar la informació i a aprendre els continguts propis de
cada trimestre a través del projecte triat.
L’objectiu dels projectes seran donar
resposta al interès dels xiquets i les xiquetes pels objectes, les persones i
els contextos que els envolten. Es pretén, a través de les activitats
proposades, desenvolupar el desig de l’alumnat d’observar i conèixer el món que
ens envolta.
No obstant això, esta proposta de temporalització és merament
orientativa. La mateixa concepció de la metodologia dels projectes, amb un
disseny obert que s’adapta a l’evolució dels esdeveniments, fa que els temps
previstos siguen aproximats i flexibles, perquè la durada de cada projecte
s’allargue més allà del trimestre segons el interès dels alumnes i les alumnes.
Els materials de Grafomotricitat i Letrilandia de l’editorial Edelvives, i EntusiasMAT editorial
Tekmanbooks són anuals i és el mateix docent el qui els intercalarà, d’acord
amb la seua organització, entre la posada en pràctica del projecte.
MARC ESPAI TEMPORAL
PRIMER TRIMESTRE
|
LES ESTACIONS: la tardor
·
Conversar col·lectivament sobre aspectes de l’entorn que canvien
amb l’arribada de la tardor, per després poder generalitzar-ne unes
característiques. Per a això, observar durant diversos dies quin oratge fa (si
plou o fa vent), com estan els arbres (el color de les fulles, si estes
cauen…), com es vesteixen (si porten mànega llarga o curta, jaqueta…), quins
animals veuen i què fan, quin tipus d’aliments prenen… Anotar, per mitjà del
dictat a l’adult, les dades que es vagen arreplegant. Reflectir en un registre
o fitxes l’observació feta.
·
Formular hipòtesis sobre si les característiques de la tardor al
lloc on viuen són iguals o diferents de les d’altres llocs. Buscar en llibres,
enciclopèdies… fotografies d’altres llocs i comprovar les hipòtesis inicials.
·
Realitzar l’eixida al parc dels vivers per observar eixos canvis,
així com passar una estona agradable a la natura amb el fil conductor d’una
història de recerca d’un element fantàstic: donyets, pirates...
Dia dels Majors ( Durant el mes d’octubre, específic per al curs
de 5 anys)
Dedicar una jornada del mes d’octubre a obsequiar amb una
xicoteta festa als iaios de l’alumnat. Per a això:
-
Confeccionar una invitació en què els alumnes hagen d’emplenar,
per mitjà de còpia i/o escriptura espontània, el seu nom, el dia i l’hora de la
celebració.
-
Demanar als xiquets i les xiquetes que porten algunes fotos dels
iaios. Apegar-les en un paper continu per a l’elaboració d’un mural titulat
“Els nostres iaos”.
-
Preparar alguna cançó per cantar el dia de la festa.
-
Realitzar activitats, tallers, jocs... per a compartir amb els
iaios.
-
Convidar als iaios a un esmorzar al cole.
Dia de la Comunitat Valenciana (9 d’octubre)
-
Confeccionar una màscara del rei Jaume I.
-
Conte i cantar les cançons dels moros (Aram Sam Sam) i la dels
cristians (Jaume I).
FESTIVITATS: EL NAIXEMENT
DE JESÚS (NADAL)
Les festes de Nadal constituïxen
una de les experiències més significatives de la vida dels xiquets/es. És un
bon moment per a iniciar-los en la història de Jesús, a conèixer la seua família, el lloc on va nàixer i la
vida que duien, i així ensenyar-los a compartir les seues coses amb els altres
i a ser solidaris..., però no sols en esta època de l’any!
·
Conèixer el temps litúrgic al que estem, fer compromisos de
preparació durant les quatre setmanes fins al Nadal, ajudant-se del signe de la
corona d’Advent.
·
Plantejar preguntes per saber què coneixen sobre el Nadal i què
significa per a ells. Comentar alguns dels costums propis del Nadal: muntar el
betlem, cantar nadales, entregar la
carta als Reis Mags, parar un arbre, menjar dolços, com el torró o el
massapà...
·
Indagar sobre altres costums o formes de celebrar estes festes
nadalenques. Aprofitar si hi ha xiquets i xiquetes d’altres cultures perquè
expliquen, ells o els seus familiars, com les celebren al seu país d’origen.
·
Ser solidaris i fer
l’adoració a Jesús com els pastors, amb aliments no peridors, així com
un moment de trobada íntima amb eixe xiquet que vingué a salvar-nos.
·
Fer i escriure la carta als Reis Mags amb l’ajuda de la mestra i
les famílies
·
Decorar la classe amb adorns nadalencs. Si s’estima oportú, es pot
demanar la col·laboració de les famílies perquè porten algun adorn de casa.
·
Decorar el corredor de l’escola entre totes les classes de l’etapa
d’infantil, amb la col·laboració de les famílies.
·
Cantar nadales vestits de pastorets.
SEGON TRIMESTRE
|
LES ESTACIONS: l’hivern
·
Conversar col·lectivament sobre els aspectes de l’entorn que
canvien amb l’arribada de l’hivern. Preguntar: continuen els arbres igual?;
quina roba porteu posada?; quin oratge fa?... Anar anotant durant dues setmanes
les característiques observades en el registre de l’oratge del CD Recursos per
al professorat. Concloure quines són les característiques de l’hivern a la
localitat i dictar-les al docent perquè les anote en un tros de paper continu.
·
Formular hipòtesis sobre els aliments que prenen: mengeu el mateix
ara que quan és estiu?; per què? Explicar que si fa fred solen abellir aliments
més calents, com ara sopes, olles o potatges.
·
Comentar si l’hivern deu ser igual o no en altres llocs. Buscar en
llibres, vídeos… imatges de l’hivern en llocs diferents d’on es viu i
comparar-les amb el nostre àmbit.
·
Preguntar a l’alumnat: quan us soleu constipar més?; algú ha
tingut la grip?; quan? Destacar que hi ha malalties que són més pròpies d’una
època de l’any que d’una altra.
·
Aprendre poesies, refranys i endevinalles de l’hivern.
Dia de la Pau (30 de gener)
·
Contar un conte sobre la Pau.
·
Explicar als xiquets i les xiquetes el significat del colom de la
pau. Dibuixar un colom en paper continu. Decorar-lo entre tots, escriure-hi la
paraula PAU i apegar, al voltant del colom, fotografies de persones de
diferents sexes, races i cultures. Penjar el mural a la classe.
·
Comentar i veure persones importants que van participar activament
per la pau en el món.
·
El dia previ a la jornada de la Pau, els alumnes de secundària
baixen a les classes de infantil a conèixer als xiquets i fan una activitat
relacionada amb la pau. Cadascú es germana amb un xiquet per tal
d’acompanyar-lo el dia de la Pau, que es fa una manifestació al voltant del
cole.
Dimecres
de Cendra
·
Contar
als xiquets en que consisteix aquest dimecres i que el fa tan especial.
·
Visitar
la capella per a la celebració, juntament amb els companys segons nivells i amb
cançons i peticions ens posen la cendra de la mà del sacerdot.
Les
Falles
•Conversar sobre la festa de les Falles: Les
heu vist alguna vegada?, sou fallers?, us agraden els petards?, us agraden les
festes?.
•Els
alumnes de secundària realitzen la falla,i li donen tota la seua esplendor i
organització. Som infantil i primària els que aportem la resta del conjunt de
la falla. El treball d'infantil és segons les seues possibilitats i els xiquets
estan molt entusiasmats a realitzar-lo.
•Demanar a les famílies que porten als
xiquets amb la brusa i ganes de passar-lo molt bé. S'invita als pares a veure
la falla del col·legi.
•El dia que es planta al col·legi la falla
els xiquets del cicle d'infantil porten la brusa i el mocador, veiem la falla i
la nostra aportació a la mateixa.
Realitzar una mascletà amb “bombetes”. I
l'AMPA ens convida a tots a xocolata amb xurros. I finalment es crema.
TERCER TRIMESTRE
|
LES ESTACIONS:La primavera
·
Conversar col·lectivament sobre l’arribada de la primavera: heu
observat algun canvi en l’oratge?; i en els arbres?; hi ha més flors al camp?;
veieu més animals?... Realitzar una eixida a un parc pròxim, observar quines
plantes, animals… hi ha. En arribar a classe, dictar a l’adult tot el que s’ha
vist al parc.
·
Observar el creixement d’una planta: al començament de l’estació
primaveral, plantar una llavor en un test i, cada setmana, assignar a un grup
de xiquets i xiquetes la tasca de cuidar-se’n. Explicar-los quines accions han
de dur a terme (proporcionar-li aigua, llum i terra suficient) i comentar com
va creixent al llarg de l’estació.
L’estiu
·
Dialogar amb els alumnes i les alumnes sobre l’estiu. Preguntar:
fa més menys o calor?; quina roba porteu, és de mànega llarga o curta?; us
poseu botes o sandàlies?; aneu a escola?; teniu vacances?...
·
Parlar sobre els canvis en les rutines diàries amb l’arribada de
les vacances: preguntar als xiquets i les xiquetes si durant les vacances solen
fer viatges llargs o eixir d’excursió. Preguntar-los si recorden el que han fet
en ocasions anteriors durant esta època de l’any.
LA PASQUA
·
Conversar sobre la Pasqua: Jesús i la Creu.
·
Acolorir un dibuix del Diumenge de Rams.
·
Realitzar un dossier de fitxes de la Pasqua.
·
Esmorzar especial del dia de Pasqua: mona.
·
Jugar a la comba, empinar el catxirulo...
·
Cantar cançons (Un dia Pepito...)
Dia del Llibre (23 d’abril)
·
Realitzar una visita a la biblioteca de l’escola, a una biblioteca
pública o a alguna fira que es faça sobre el llibre a la pròpia localitat o en
una altra de pròxima.
·
Conversar col·lectivament sobre tot el que han aprés en relació
amb els llibres i, en especial respecte als contes. Invitar-los que diguen el
nom de cada part d’un llibre que recorden i, si cal, recordar els noms entre
tots: portada, autor, títol, il·lustració, text...
·
Demanar als alumnes i les alumnes que porten un llibre que els
agrade de casa per dir als companys i les companyes quin n’és el títol i
explicar-los de què tracta. Organitzar una exposició amb tots els llibres
perquè puguen observar-los i compartir-los.
6. Metodologia
6.1. Metodologia general i específica de l’aula
Potenciar i estimular la motivació de l’alumnat i utilitzar
com a punt de partida els seus interessos o les seues experiències prèvies. Els
mateixos xiquets són els qui, amb l’ajuda del professorat:
-
Decideixen sobre què volen saber en cada projecte i com ho faran.
-
Expliciten els seus interessos i els argumenten davant dels
companys.
-
Dissenyen les estratègies d’aprenentatge i les duen a terme.
-
Intervenen en la planificació del temps, de les activitats i del
producte final de cada projecte.
-
Porten a cap de forma col·lectiva índexs o mapes conceptuals que
serveixen com a guions de treball en què assenyalen els aspectes que es
tractaran i que es volen aprendre.
-
Busquen fonts d’informació fora i dins de l’escola i les aporten a
la classe.
-
Processen la informació rebuda de forma cooperativa, aportant
distintes visions i llenguatges, classificant i representant els continguts amb
diversos procediments, i plantejant relacions causals i noves preguntes.
-
Desenvolupen els apartats del guió de treball en activitats
individuals i grupals.
-
Elaboren un producte final que conté els aspectes més
significatius de la seua investigació, per mitjà d’un dossier, una exposició...
-
Participen en l’avaluació durant totes les fases del projecte.
·
Organitzar els interessos i canalitzar les propostes que l’alumnat
realitza sobre el que vol aprendre, ajudant-lo a explicitar-los i plasmar-los
ordenadament.
·
Formular preguntes i oferir nous punts de vista, però sense
anticipar respostes que han de ser descobertes per l’alumnat en la seua
investigació.
·
Dur a terme una primera revisió dels continguts i les activitats,
i tractar de trobar fonts d’informació que permeten desenvolupar el projecte.
·
Crear un clima relacional i afectiu positiu. Establir una relació
de confiança entre els alumnes i l’educador, procurant sempre que es senten
tranquils i confiats.
·
Potenciar la lliure expressió de les idees i el respecte per part
de tots.
·
Fomentar un ambient d’implicació i interès participatiu en el grup
de la classe, i en cada xiquet, sobre el que s’està treballant.
·
Ajudar l’alumnat a processar la informació per a l’obtenció
d’aprenentatges significatius.
·
Propiciar la reflexió sobre el procés d’aprenentatge, amb
l’objectiu que l’alumnat siga conscient del que ha aprés i de com ho ha fet.
·
Valorar els errors de forma positiva, com a passos imprescindibles
per a tot l’aprenentatge i defugir explícitament les seues connotacions
negatives.
·
Fer servir el joc com a recurs motivador i instrument educatiu.
·
Utilitzar estratègies comunicatives, vocabulari i terminologia
adaptats a la tipologia d’alumnat que tenim a l’aula.
·
Crear conflictes cognoscitius perquè els alumnes troben per ells
mateixos la possible solució a les activitats proposades, en compte de donar
directament la resposta.
·
Fomentar el respecte per la diversitat i afavorir la recerca de
diferents solucions a un mateix problema. Utilitzar les situacions d’interacció
com un recurs més per a ajudar cada alumne que ho necessite, atenent-ne les
capacitats i les dificultats.
·
Tindre en compte, a l’hora de planificar la distribució horària
diària, els aspectes següents: l’alternança entre períodes de descans i períodes
d’activitat; entre les activitats que requereixen atenció i concentració i
altres que no en necessiten tanta; el temps de dedicació als alumnes que
necessiten una atenció individualitzada; i el temps que es dedicarà a les
activitats col·lectives i a les individuals.
·
Organitzar el temps de realització de les activitats tenint en
compte els interessos dels alumnes i el ritme del grup de classe; respectar
l’alternança d’esforç, de concentració i de moviment; i aprofitar els fets
espontanis que hagen sorgit al llarg de la sessió o de la jornada.
·
Organitzar els espais perquè afavorisquen la participació, els
desplaçaments, l’autonomia, el control, el treball en grup, el treball
individual i el treball col·lectiu.
·
Incorporar i utilitzar en l’aula els materials que l’alumnat puga
trobar en la seua vida diària i que li puga permetre diferents nivells de
resolució de les activitats d’aprenentatge.
·
Implicar els alumnes, en la mesura que siga possible, en el
funcionament i en l’organització de l’aula. Assignar-los progressivament
responsabilitats perquè col·laboren en el manteniment de l’ordre i participen
en la dinàmica establida conjuntament.
·
Establir canals de comunicació i col·laboració amb les famílies,
tractant de generar un clima de confiança mútua. Comptar amb la seua ajuda a
l’hora de recopilar materials i documents per al procés d’aprenentatge i
fer-los-en partícips, donant-los a conèixer allò que s’ha aprés per mitjà de
dossiers, murals, exposicions, festes...
·
Fer tant com es puga per equilibrar els aspectes de novetat amb el
component indispensable en estes edats de reiteració i rutina.
·
Crear situacions en què la imitació i el joc simbòlic s’empren com
a instruments del desenvolupament cognitiu i personal.
·
No centrar l’avaluació únicament en el resultat final, sinó
analitzar tot el procés educatiu que implica cada projecte: a l’inici, durant
tot el seu desenvolupament i en la seua conclusió. Per a això, cal planificar
activitats perquè els alumnes puguen participar en l’avaluació del projecte, de
manera que siguen conscients dels aprenentatges realitzats i dels processos que
els hi han portat, alhora que els contrasten amb el que es pretenia aprendre a
l’inici de cada projecte.
6.2 Activitats
d’ensenyament-aprenentatge
En la planificació de les activitats realitzades al llarg de
la jornada, es buscarà l’equilibri entre la necessitat de respectar els ritmes
fisiològics individuals dels integrants del grup de classe (descans, aliment,
activitat…) i la conveniència de mantindre rutines diàries que els puguen
servir de marcs de referència per a interioritzar les primeres seqüències
temporals.
D’altra banda, mantindre una rutina d’activitats estables,
encara que prou flexibles per a donar cabuda a les necessitats i els interessos
individuals, permetrà a l’alumnat ser conscient del treball que ha de portar a
cap a cada moment sense necessitat d’alterar massa el ritme de classe per
explicar les tasques que es duran a terme a cada moment.
Per a la temporalització de les activitats diàries, es
tindran en compte els paràmetres següents:
·
Partir del moment evolutiu dels xiquets i les xiquetes del grup,
ajustant les tasques a les seues possibilitats d’atenció i treball.
·
Respectar la globalitat dels alumnes i les alumnes, evitant
segmentacions temporals arbitràries.
·
Mantindre una seqüència de ritmes i rutines equilibrada.
·
Cobrir les necessitats i els interessos del grup de classe.
·
Contemplar els ritmes individuals dels alumnes i les alumnes.
·
Adequar les tasques a realitzar a la distribució espacial i als
recursos materials i personals de què dispose el centre.
En conseqüència, les activitats d’ensenyament-aprenentatge
seguiran una seqüència de rutines que ajudarà els xiquets i les xiquetes a
organitzar el temps que estan a l’escola, tenint en compte, entre altres, la
necessitat de reservar temps específics per a les activitats següents:
·
Temps d’assemblea ( que
comprendrà dos moments marcats):
1.
Reflexió i oració del matí.
2.
Activitats pròpies de l’entrada i de la recepció del grup;
planificació col·lectiva amb l’adult del treball que faran durant la jornada.
·
Temps de treball individual: realització de les activitats
acordades ajudats pel docent.
·
Temps de racons: realització d’activitats
lúdiques i de xicotetes investigacions, d’acord amb els interessos individuals
de l’alumnat.
·
Temps de neteja: activitats com arreplegar i
ordenar els materials utilitzats, guardar els treballs no acabats, etc.
·
Temps de treball en grup: realització d’activitats
col·lectives atenent distints criteris d’agrupament.
·
Temps d’activitats motrius: propostes relacionades amb el
desenvolupament psicomotriu.
Les següents propostes
didàctiques estan pensades per a que l’alumne arribe a assolir tant els
objectius com les competències pròpies del curs. Es treballaran d’acord als
projectes triats.
·
Elecció
de la mascota de classe.
·
Elaboració
de treballs de plàstica amb diferents tècniques sobre la mascota.
·
Audició
de contes relacionats amb la mascota de aula.
·
Investigació
sobre la nostra mascota de aula a través de informació facilitada per les
famílies i material elaborat pel tutor/a.
·
Elecció
dels projectes a desenvolupar al llarg del curs.
·
Realització
de diferents activitats relacionades amb els projectes escollits per tal de
assolir el objectius del curs.
·
Experimentació
dels alumnes amb objectes relacionats amb els projectes.
·
Utilització
de les noves tecnologies per a diferents activitats relacionades amb els
projectes: vídeos, jocs informàtics...
·
Realització
de diferents tallers a el aula on les famílies formaran part.
·
Elaboració
de treballs que els alumnes podran portar a les seues cases, per tal d’ensenyar
el que van aprenent al llarg dels projectes.
·
Realització
de diferents murals.
·
Realització
d’un dossier de fitxes que mostren el que hem aprés al llarg dels projectes.
·
Realització
de jocs lúdics on el xiquet puga aprendre jugant.
·
Realització
de jocs dramàtics on es presenten situacions relacionades amb els projectes.
·
Utilització
de diferents cançons relacionades amb els proyectes i memorarització de les
mismes.
·
Realització
de diferents treballs i activitats d’inici a la lecto-escriptura.
·
Ubicar
el nom als diferents llocs segons la consigna establida (abecedari, votació de
la mascota, etc.).
·
Fitxes
dels quaderns de EntusiasMAT ed. Tekmanbooks.
·
Fitxes
dels quaderns de grafomotricitat d’Edelvives. (Sóls 3 anys).
·
Fitxes
del quadern ( nº 1 ) de letrilandia d’Edelvives. ( Sóls 4 anys)
·
Fitxes
dels quaderns ( nº 2,3,4,5 ) de letrilandia d’Edelvives. ( Sóls 5 anys)
6.3 Metodologia de la lectoescriptura
A l’Educació
Infantil treballem la lectoescriptura partint sempre del nivell de
desenvolupament dels i les alumnes, així com dels seus interessos i
motivacions.
CLASSES DE 3 ANYS
La lectoescriptura en 3 anys es basa en els canals sensorials;
visual, auditiu i manipulatiu.
Partint del seu nivell evolutiu, comencem treballant el propi nom de forma visual, identificant la seua primera lletra (sempre en majúscules) i la dels seus companys de taula i més tard les lletres que formen el seu nom i els dels altres.
L'assemblea serà el lloc i el moment de major treball lectoescriptor, per la seua estructura repetitiva i participativa, per a a poc a poc, anar passant al treball en grups i més tard individual. Així anirem treballant atenció, percepció, memòria i l’abstracció, amb activitats que a més, desenvolupen la discriminació auditiva , visual i fonètica de les paraules més significatives : els seus noms. A poc a poc, anirem introduint frases a la pissarra amb dificultat creixent, jocs de discriminació i reconeixement de les lletres dels seus noms, contes, joguines on el so de les lletres del nom dels companys i companyes seran les protagonistes... els encarregats i encarregades...
Tota la classe oferirà impactes visuals motivadors perquè cada xiquet/a avance al seu ritme i poder observar en quin nivell de maduració es troba cadascun dels xiquets i xiquetes; noms propis, nom de les classes, noms dels equips..
Després, a nivell manipulatiu, posarem al seu abast lletres de la grandària adequada per a treballar la composició del el seu nom i més tard el dels companys i companyes. Partirem en un principi d’un model per a més tard, en funció del desenvolupament individual anar retirant-lo quan siga possible.
Partint del seu nivell evolutiu, comencem treballant el propi nom de forma visual, identificant la seua primera lletra (sempre en majúscules) i la dels seus companys de taula i més tard les lletres que formen el seu nom i els dels altres.
L'assemblea serà el lloc i el moment de major treball lectoescriptor, per la seua estructura repetitiva i participativa, per a a poc a poc, anar passant al treball en grups i més tard individual. Així anirem treballant atenció, percepció, memòria i l’abstracció, amb activitats que a més, desenvolupen la discriminació auditiva , visual i fonètica de les paraules més significatives : els seus noms. A poc a poc, anirem introduint frases a la pissarra amb dificultat creixent, jocs de discriminació i reconeixement de les lletres dels seus noms, contes, joguines on el so de les lletres del nom dels companys i companyes seran les protagonistes... els encarregats i encarregades...
Tota la classe oferirà impactes visuals motivadors perquè cada xiquet/a avance al seu ritme i poder observar en quin nivell de maduració es troba cadascun dels xiquets i xiquetes; noms propis, nom de les classes, noms dels equips..
Després, a nivell manipulatiu, posarem al seu abast lletres de la grandària adequada per a treballar la composició del el seu nom i més tard el dels companys i companyes. Partirem en un principi d’un model per a més tard, en funció del desenvolupament individual anar retirant-lo quan siga possible.
També proposarem treballs de composició de paraules significatives
relacionades amb les unitats de programació, sempre respectant les
individualitats, oferint així l’ajuda necessària per a l’elaboració
satisfactòria de l’activitat plantejada..Dins d’aquest bloc, altres de les
activitats més rellevants seran: associació nom- foto, el racó de les lletres
ballarines...
Els llegirem contes, memoritzaren refranys, poesies, refranys..., jugarem amb les endevinalles, llegirem les circulars que enviem a casa així com el treball fet al full... fent que siga motivador per al grup, la participar en el treball de la lectoescriptura, potenciant així la motivació mitjançant la imitació de models i pautes de comportament front la lectura.
L’aspecte més important serà partir sempre del so dels fonemes i de la
relació amb els seus noms.
Pel que fa al treball de l’escriptura, treballarem la grafomotricitat donant importància als moviments de dalt a baix i d'esquerra a dreta bàsics per al nostre model d’escriptura.
Treballarem mitjançant racons i activitats dirigides els traços de preescriptura planificats , resseguint el traç en relleu, realitzant-lo en paper continu, DNA3, DNA 4... Per tal d’adquirir un control de la mà i dits per a un traç ferm. També utilitzarem el material de Grafomotricitat d’Edelvives.
Pel que fa al treball de l’escriptura, treballarem la grafomotricitat donant importància als moviments de dalt a baix i d'esquerra a dreta bàsics per al nostre model d’escriptura.
Treballarem mitjançant racons i activitats dirigides els traços de preescriptura planificats , resseguint el traç en relleu, realitzant-lo en paper continu, DNA3, DNA 4... Per tal d’adquirir un control de la mà i dits per a un traç ferm. També utilitzarem el material de Grafomotricitat d’Edelvives.
A mesura que estiguen preparats, anirem introduint l'escriptura de les
lletres del seu nom, en proporcions ben grans i amb diferents materials (gomets, plastilina…) acabant reduint l'espai i escrivint amb llapis
triplus i amb retoladors grossos .
Treballarem l’escriptura del nom resseguint el nom plastificat amb
retoladors.
NOTA: respecte a les endevinalles a les classes de
3 anys, cal donar-los punts de referència, (són molt xicotets) posant les
solucions en lloc visible, exemple en la taula de la mestra: diferents
joguines, conte, got, globus...per a que ho relacionen, en l’endevinalla.
Resumint, suport visual.
CLASSES DE 4 ANYS
A les
classes de 4 anys aquest treball continuarà basant-se en els canals sensorials.
Partirem del treball amb les lletres majúscules relacionades tant en els noms
propis com en les paraules més properes a ells i elles ; nom dels companys i
companyes, les poblacions, vocabulari relacionat amb el cap de setmana... Així
incidirem en discriminació visual, auditiva, reconeixement de lletres,
associació sempre al so de la lletra i no al seu nom, relació amb l’abecedari
situat dalt de la pissarra, construcció i composició de paraules, escriptura de
paraules partint sempre del sentit , reconeixement global de paraules i en els
casos que estiguen madurativament preparats i preparades, lectura i comprensió
de paraules.
Partirem
de les paraules més significatives per a ells i elles per tal de potenciar a
poc a poc el reconeixement de tots els fonemes més habituals del nostre
llenguatge. Així, aquest treball sempre partirà de la relació del so amb la
lletra del nom dels companys i companyes, i serà aquest un aspecte treballat al
llarg de tot el curs.
Algunes
de les activitats que realitzem:
- HÀBITS I RUTINES:
El missatge secret del dia, notícies, roda de parlar...
- HÀBITS I RUTINES:
El missatge secret del dia, notícies, roda de parlar...
Jocs de llenguatge: per treballar tant la ruta visual com la fonológica,
jocs de pensaments( sempre relacionats amb el llenguatge...) El que hem de
tindre clar és treballar per la comunicació i la comprensió, punts fonamentals
per a la lectura, res haurem fet si l’alumnat no entén allò que llegeix. La
comprensió lectora. És per aixó que partirem del sentit de les
paraules, frases, refranys...
L’ideal és la comprensió del nou llenguatge, i no tant l’adquisició dels
mecanismes.
És molt important l’actitud del
docent de cara a motivar l’alumnat, en els materials... La lectura ha de ser
una aventura feliç tant per la mestra/e com per als xiquets/es.
PER TOTES AQUESTES QUESTIONS EL LLENGUATGE ORAL I ESCRIT HAN D’ANAR
CONJUNTAMENT.
L'assemblea:
passant llista identificant el seu nom i els noms dels companys, així com
altres paraules relacionades amb les rutines i l'organització de la classe:
dies de la setmana, mesos, equips, normes……
Posant la data , memoritzant cançons, refranys, poesies, i altres textos breus com embarbussaments o endevinalles…..
El vocabulari de les temàtiques treballades, identificant-lo i relacionant-lo amb imatges.
- ALTRES ACTIVITATS
- Escriptura espontània tant de paraules com de frases partint sempre del sentit del llenguatge i de la necessitat de comunicar-nos. A partir de qualsevol intenció comunicativa ja siga individual o de grup, el mestre realitza un treball amb el o els alumnes per tal d’anar creant noves estructures de pensament.
Posant la data , memoritzant cançons, refranys, poesies, i altres textos breus com embarbussaments o endevinalles…..
El vocabulari de les temàtiques treballades, identificant-lo i relacionant-lo amb imatges.
- ALTRES ACTIVITATS
- Escriptura espontània tant de paraules com de frases partint sempre del sentit del llenguatge i de la necessitat de comunicar-nos. A partir de qualsevol intenció comunicativa ja siga individual o de grup, el mestre realitza un treball amb el o els alumnes per tal d’anar creant noves estructures de pensament.
-Al racó
de “Les lletres” on proposem un gran ventall de possibles activitats de
dificultat progressiva que afavoreix la resposta front a les individualitats.
- Racons
de joc simbòlic: El mercat, l’Hospital, La perruqueria... son jocs als que
se’ls carrega de contingut lectoescriptor: llistats de compra, informes mèdics
i receptes, llistats de preus...
.Treball
de les lletres partint del nom dels companys i del vocabulari de l'aula.
.Identificar les síl·labes d’un mot
.Composició de paraules amb ajuda de tots/as els companys/as.
.Treballs on es donen pauta d’orientació i direccionalitat correcta, potenciant les habilitats necessàries, sense oblidar pressió, prensió i força motriu que afavoriran l’escriptura.
-Lectura de contes i avanç del que succeeix en ells a través de les seues imatges.
-Ús de pictogrames .
.Composició de paraules amb ajuda de tots/as els companys/as.
.Treballs on es donen pauta d’orientació i direccionalitat correcta, potenciant les habilitats necessàries, sense oblidar pressió, prensió i força motriu que afavoriran l’escriptura.
-Lectura de contes i avanç del que succeeix en ells a través de les seues imatges.
-Ús de pictogrames .
Al Tercer trimestre anirem introduint el món
de les minúscules progressivament,
introduirem les vocals i la seua escriptura dins d’una pauta doble, amb el traç i
direccionalitat correcta. Fitxes del quadern ( nº 1 ) de letrilandia
d’Edelvives. ( Sóls 4 anys)
En activitats que van sorgint al llarg del curs: festes i obres de teatre, tallers de cuina……
CLASSES DE 5 ANYS
El nostre objectiu és potenciar el desenvolupament del llenguatge i de
les habilitats comunicatives perquè, a través de diferents experiències, els i
les alumnes es comuniquen, s'expressen, representen el seu món tant interior com social.
Al llarg del curs anirem introduint el món de les minúscules
progressivament, així, al primer trimestre introduirem les vocals i la seua
escriptura dins d’una pauta doble, amb
el traç i direccionalitat correcta. A
partir del segon trimestre apareixeran els noms dels xiquets i xiquetes en
minúscula i la motivació ens encaminarà a realitzar un fum d’activitats en les
que la lectura i escriptura seran les protagonistes. Iniciem el treball en la
grafia cursiva dins de la pauta Montessori, treballarem les consonants en
minúscula una per una (l, ll, m , n , t...) basant-se en discriminació visual,
auditiva, reconeixement, pronunciació, lectura i comprensió de paraules i/o
frases..., en funció del desenvolupament del grup. Reforçant, amb aquest mètode
el treball paral·lel constructiu que es ve fent des dels 3 anys.
Treballem l'expressió oral a través de nombroses activitats diàries a l'aula:
- HÀBITS I RUTINES:
• Assemblea: normes, conversa, salutacions,notícies, votacions, resolució de conflictes, coneixements…
• Cançons, refranys, poesies,contes…
• Estructuració de frases, ritme i entonació, vocabulari...
- RACONS:
• Joc simbòlic
• Joc de lletres
- JOCS DE PATI: relació social diària entre els xiquets, xiquetes i adults que conviuen a l’Escola.
- ALTRES ACTIVITATS:
• Dramatitzacions, teatre amb titelles, disfresses…
• Contes.
• Poesies, cançons, embarbussaments…
Realitzem activitats en les quals els i les alumnes adquireixen coneixement de cadascuna de les lletres a través dels noms dels companys/as i de vocabulari que treballem a la classe. Així mateix realitzem activitats en les quals treballem la composició de la paraula, construint la paraula , frases ... tant a nivell col·lectiu com individual. Encetem el treball amb un procés de construcció grupal que va passant a convertir-se, depenent del nivell de cada xiquet i xiqueta, en un treball més individual i espontani.
Treballem l'expressió oral a través de nombroses activitats diàries a l'aula:
- HÀBITS I RUTINES:
• Assemblea: normes, conversa, salutacions,notícies, votacions, resolució de conflictes, coneixements…
• Cançons, refranys, poesies,contes…
• Estructuració de frases, ritme i entonació, vocabulari...
- RACONS:
• Joc simbòlic
• Joc de lletres
- JOCS DE PATI: relació social diària entre els xiquets, xiquetes i adults que conviuen a l’Escola.
- ALTRES ACTIVITATS:
• Dramatitzacions, teatre amb titelles, disfresses…
• Contes.
• Poesies, cançons, embarbussaments…
Realitzem activitats en les quals els i les alumnes adquireixen coneixement de cadascuna de les lletres a través dels noms dels companys/as i de vocabulari que treballem a la classe. Així mateix realitzem activitats en les quals treballem la composició de la paraula, construint la paraula , frases ... tant a nivell col·lectiu com individual. Encetem el treball amb un procés de construcció grupal que va passant a convertir-se, depenent del nivell de cada xiquet i xiqueta, en un treball més individual i espontani.
La proposta de treball es basa que els factors lingüístics (sintàctics,
semàntics, fonològics i lèxics) precisos per a abordar la lecto-escriptura, siguen tractats de forma natural
i diària a l'aula i amb activitats motivadores que tinguen sentit per al nostre
alumnat. Així sense forçar, anem convidant als xiquets i xiquetes a obrir les
seues possibilitats.
La motivació en aquest procés és un requisit. L'accés a les característiques diferencials, la comprensió i valoració de la seua utilitat funcional i que el xiquet/a realitze també altres aprenentatges que li servisquen, no només com base d'adquisició de la lecto-escriptura, sinó que, a més li permeten aprofitar al màxim totes les seues potencialitats, proporcionant-li els coneixements, destreses, hàbits i actituds que faciliten la seua adaptació a les exigències lectores de l'Educació Primària.
Considerem que totes les habilitats que desenvolupa el xiquet/a amb les seues mans, en l'exercici dels treballs que realitza, potencien la coordinació facilitadora i necessària per a l'escriptura.
D'aquesta forma treballem l'expressió escrita en la majoria d'activitats que realitzem en l'aula:
- HÀBITS I RUTINES:
La motivació en aquest procés és un requisit. L'accés a les característiques diferencials, la comprensió i valoració de la seua utilitat funcional i que el xiquet/a realitze també altres aprenentatges que li servisquen, no només com base d'adquisició de la lecto-escriptura, sinó que, a més li permeten aprofitar al màxim totes les seues potencialitats, proporcionant-li els coneixements, destreses, hàbits i actituds que faciliten la seua adaptació a les exigències lectores de l'Educació Primària.
Considerem que totes les habilitats que desenvolupa el xiquet/a amb les seues mans, en l'exercici dels treballs que realitza, potencien la coordinació facilitadora i necessària per a l'escriptura.
D'aquesta forma treballem l'expressió escrita en la majoria d'activitats que realitzem en l'aula:
- HÀBITS I RUTINES:
• Assemblea: passar llista, reconeixement dels noms, dies de la setmana, mes, temps, refrany…
• Escriure la data, el temps, en la pissarra i en el calendari.
• Notícies de classe, diari o agenda.
• Escriure els noms dels encarregats/as.
- RACONS / organització de l'aula:
• Racó de les lletres.
• Racó de la biblioteca. Préstec de llibres.
- L’HORA DEL CONTE:
• Refranys.
• Contes.
• Poesies.
• Cançons.
• Endevinalles.
• Embarbussaments.
GRAFOMOTRICITAT:
• Material de Letrilandia, ed. Edelvives.
• Racó de les lletres.
• Racó de la biblioteca. Préstec de llibres.
- L’HORA DEL CONTE:
• Refranys.
• Contes.
• Poesies.
• Cançons.
• Endevinalles.
• Embarbussaments.
GRAFOMOTRICITAT:
• Material de Letrilandia, ed. Edelvives.
·Material de reforç
elaborat pels mestres.
PROJECTE DE TREBALL:
• Vocabulari.
• Tipologia textual pròpia del projecte o del taller (carta, recepta…)
• Recerca d'informació en revista o premsa escrita.
BIBLIOTECA:
• Préstec de contes per al cap de setmana.
• Vocabulari.
• Tipologia textual pròpia del projecte o del taller (carta, recepta…)
• Recerca d'informació en revista o premsa escrita.
BIBLIOTECA:
• Préstec de contes per al cap de setmana.
CAP DE SETMANA:
• El dilluns parlem del cap de setmana d’uns quants xiquets i xiquetes. Esporàdicament realitzarem un treball en el qual dibuixen i escriuen el que han fet el cap de setmana o durant els ponts i festivitats. Partim de l’escriptura espontània.
• El dilluns parlem del cap de setmana d’uns quants xiquets i xiquetes. Esporàdicament realitzarem un treball en el qual dibuixen i escriuen el que han fet el cap de setmana o durant els ponts i festivitats. Partim de l’escriptura espontània.
7. Avaluació
Les característiques de l’avaluació en Educació Infantil
(global, contínua i formativa) permeten al professorat d’esta etapa canalitzar
la seua acció educativa i facilitar a l’alumnat quantitat i varietat
d’experiències d’aprenentatge, a fi que cada xiquet i xiqueta assolisca el
màxim desenvolupament possible de les seues capacitats, d’acord amb les seues
possibilitats.
Avaluar consisteix a realitzar un seguiment al llarg del
procés educatiu que, prenent com a indicadors d’avaluació els objectius
generals del cicle, permeta posar-los en relació amb les característiques i
possibilitats de l’alumnat, orientant i reconduint el procés
d’ensenyament-aprenentatge.
D’entre els procediments de recollida d’informació,
l’observació directa i sistemàtica es converteix en un instrument de primer
ordre i ens permet realitzar el seguiment al llarg del procés educatiu,
valorant i ajustant la intervenció educativa segons les dades obtingudes. Les
entrevistes amb la família, la conversa amb l’alumnat, les situacions de joc i
les produccions dels xiquets i les xiquetes permeten recollir informació
individual sobre tal procés, ja que proporcionen dades globals i pautes
d’actuació amb cada alumne.
L’avaluació es concep com un procés que té lloc al llarg de
tot el projecte anual i els subprojecte. L’avaluació, per tant, no se centra
únicament en el resultat final, sinó que ha d’impregnar totes les fases del
procés educatiu: l’inici, el desenvolupament i la conclusió. El professorat ho
té en compte per a reconduir el projecte d’acord amb este esquema avaluador.
Els alumnes i les alumnes, per la seua banda, han de participar en totes les
fases de l’avaluació del projecte.
A més de l’avaluació contínua per mitjà de l’observació
directa i sistemàtica, al final de cada projecte hi ha un apartat específic
d’avaluació, la realització d’un dossier on es pretén constatar els
aprenentatges realitzats i que comporta una reflexió sobre el que s’ha aprés i
la manera en què s’ha fet. Este apartat no pretén convertir-se en una activitat
d’avaluació final que reculla, necessàriament, tots els continguts treballats,
sinó revisar el procés seguit i reflexionar-hi. Es tracta que els alumnes
siguen conscients dels aprenentatges realitzats i dels processos que els hi han
portat, alhora que els contrasten amb el que es pretenia aprendre a l’inici de
cada subprojecte.
No hay comentarios:
Publicar un comentario